|
Jita a Laion n sada ai 30 de auril 2011 |
||||||||||
|
La jita ie unida urganiseda adum cun la lia da mont. Son muec dala 7 daduman de 12 cun auti privac y furnei do la statela per Tluses. Do l hotel Hubertus dal ncreusc per furné su a Laion ons lascią i auti y jic su per n troi dl viers de Laion. L tėmp a judą pea ajache l fova nia frėit y mez asniblą, nscģ ņns abł la feruna de udėi plu sortes de uciei nscģ nce 2 gialėc de mei (Wiedehopf) che speran propi de udėi. L pudova vester mandl y baibl che se tėn su ilņ per fé coa. L mandl ons nce audģ ciantan upuup, upuup... On nce audģ l raidacė (Wendehals) y l granelin d'or (Goldammer). On udł nce tupes dala culieria (Ringeltaube) y l granelin (Zippammer). Chisc ie i uciei plu nteressanc che on udł. Son cherdei pona a Laion a se bever zeche y dochėl jic ju per n auter troi nfi pra streda dal Torggler y pona de reviers nfin pra i auti. Per marėnda fans inņ a cėsa.
L raion danter Laion y Pontives cun si prei, lėns de uni sort, sienes y vedli mures ie unich lonc y lerch. L pieta a uciei, pavėi y autri pitli tieres n habitat ideel. Chiche uel se n mucič n puėch da nosc mond modern y dal stress de uni dģ, ruva ilņ te n raion naturel ulache n possa di che l mond se ą fermą. Uni sajon pieta ilņ autra emozions y l ie da speré che l resta mo giut nscģ y che duc chi tieres possa vester inant i patrons de chėl raion.
|
||||||||||